El mascle és de color gris amb el cap verd fosc (d'aquí el nom), el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.
La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats.

El ànec coll-verd és el més gran i comú dels ànecs europeus.

Els tres dits anteriors són units per una membrana, cosa que facilita la natació.

L’ànec coll-verd menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes.

La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes.

Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses. Llocs on n’abunden molts són al Delta de l’Ebre, als Aiguamolls de l’Empordà, a la mitjana de Lleida, als embassaments de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa,...

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol.

Per a defensar-se s’amaguen a les profunditats de vegetació i es queden quiets durant hores fins que el perill s’hagi allunyat. Els seus enemics són la guineu i l’arpella.

S'aixeca per volar fàcilment des de l'aigua. Vola amb rapidesa.

Mar Cases - Ares Falcon